Riegos históricos y riegos contemporáneos en la Cataluña occidental llana. El agua y el desarrollo económico y cultural (1750-1950)
DOI:
https://doi.org/10.15648/hc.26.2015.2Palabras clave:
Acequias y canales, impacto ecológico, desarrollo, comunidades de regantes, Cataluña occidental llana, siglos XVIII-XX.Resumen
Este trabajo analiza el impacto territorial y humano de los sistemas hidráulicos antiguos, especialmente las acequias de Pinyana y de Fontanet. Estos riegos han proporcionado una mayor regularidad en las cosechas, contribuyendo a perfilar el carácter de las comunidades. Compararemos estos procesos históricos con los desarrollados por “nuevos” regadíos contemporáneos: el Canal de Urgel a partir de la década de 1860. Superadas las dificultades sanitarias iniciales, el riego ha transformado los paisajes, ha contribuido al crecimiento económico y, ante problemas y conflictos, ha forjado una relación más compleja entre vecinos y entre los pueblos.
Referencias bibliográficas
(1) Archivo del Canal de Urgell (ACU).
(2) Archivo de la Corona de Aragón (ACA).
(3) Archivo de la Junta de Sequiatge de Lleida (AJSL).
(4) Archivo Histórico del Institut d’Estudis Ilerdencs, Legado Pleyán de Porta.
(5) Archivo Municipal de Lleida (AML).
(6) A.A.V.V. Historia de una tierra. Centenario del Canal de Aragón y Cataluña, 1906-2006. Binèfar: Ediciones 94-Comunidad, 2006.
(7) Aldomà, Ignasi y Enric Vicedo. “L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca; una anàlisi a partir del patrimoni etnogràfic del terme de Torrebesses a la Vall Major (Segrià-Garrigues)”, Estudis d’Història Agrària Vol. 23 (2012): 13-36.
(8) Blàvia, Antoni. “Colonización de la huerta de esta ciudad y medios más convenientes para mejorar la producción de su suelo”. En Sociedad Económica de Amigos del País de Lérida. Solemne sesión celebrada el 12 de mayo de 1889 y memorias agraciadas en dicho acto, pp. 49-122. Lleida: Imprenta de José Pla y Pagés, 1889.
(9) Castro, José E., Léo Heller y María da P. Morais, coords. “Dossier: La lucha por el derecho al agua y las políticas públicas en América Latina”. En Agua y Territorio, 2.
(10) Elías, Francisco y Luis Ruiz. Agroclimatología de España. Madrid: Ministerio de Agricultura-Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, 1977.
(11) Eritja, Xavier. “Dominicum comitis: estructuració feudal de l’horta urbana de Rufea (Lleida) durant la segona meitat del segle XII”. En Terra, aigua, societat i conflictivitat a la Catalunya Occidental. Enric Vicedo- Rius(ed.). Lleida: Pagès editors, 2000, 25-46.
(12) Garrabou Segura, Ramon y Josep-María Ramon-Muñoz. “Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010”. Estudis d’Història Agrària Vol. 23 (2012): 27-57.
(13) Gras i Esteva, Rafael. La Paheria de Lleida. Lleida: Ajuntament, 1911.
(14) Iglésies, Josep (ed.). El cens del comte de Floridablanca, 1787. Part de Catalunya, 2 vols. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1969.
(15) Marlés de Cusa, Luis de. Estudio médico topográfico y estadístico de Lérida. Lleida: Establecimiento Tipográfico de la Casa de Misericordia de la Provincia de Lérida, 1882.
(16) Olives Roca, Marià. Colección de noticias o sea Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísima ciudad de Lérida, Lleida, 1840. Texto manuscrito. Legado Pleyán de Porta, Archivo Histórico, Institut d’Estudis Ilerdencs.
(17) Ramon, Josep María. “La complicada gestació del Canal d’Urgell. Cinccents anys de projectes, fracassos i oposicions (1341-1854)”. En Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya Occidental. Enric Vicedo-Rius. Lleida: Pagès editors, 2000, 181-214.
(18) Ramon, Josep María. L’agricultura de regadiu a la Catalunya contemporània: els canals d’Urgell, 1860-1960. Memoria de Doctorado. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2004.
(19) Ramon-Muñoz, Josep-María. “Cambio agrario, uso del suelo y regadío: el impacto del Canal de Urgell, 1860-1935”, Historia Agraria Vol. 59 (2013): 43-94.
(20) Rubió Cabecerán, Josep. Ivars d’Urgell i l’antic estany. Lleida-Cervelló: Editorial Dilagro, 1977.
(21) Serra, Eva. “Notes sobre els orígens i l’evolució de l’emfiteusi a Catalunya”. Estudis d’Història Agrària Vol. 7 (1983): 127-138.
(22) Sol, Romà y Carme Torres. Historia de un Canal, 1147-1974, Lleida: Autoedición, 1974.
(23) Solé Sabarís, Lluís (dir.). Geografía de Catalunya, vol. 1. Barcelona: AEDOS, 1958.
(24) Vicedo, Enric, Jaume Boixadera y José Ramón Olarieta. “Sistema hidráulico, organización de los riegos y usos del agua en la huerta de Lleida (1830-1950)”. En El agua en los sistemas agrarios. Ramón Garrabou y José Manuel Naredo (coords.). Madrid: Argentaria/ Visor distribuciones, 1999, 225-254.
(25) Vicedo-Rius, Enric. Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda. Barcelona: Crítica, 1991.
(26) Vicedo-Rius, Enric. “La conflictividad en las Terres de Lleida en el siglo XVIII. La respuesta campesina a la detracción señorial y la lucha por el acceso a los recursos”, Áreas (Estructura agraria y conflictividad) Vol. 15 (1993): 99-111.
(27) Vicedo-Rius, Enric. “La comunitat central de regants del Canal de Pinyana i Sèquia de Fontanet: noves institucions i vells conflictes en els recs del segrià (anys cinquanta del segle XX)”. En Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya Occidental. Enric Vicedo-Rius (ed.). Lleida: Pagès editors, 2000, 215-237.
(28) Vicedo-Rius, Enric. “Mercado y precios. El almudí de Lérida, 1700-1833”. Historia Agraria Vol. 45 (2008): 53-88.
(29) Vicedo-Rius, Enric. “La colonització rural a la catalunya occidental. Almacelles, 1750-1830”. En Jornades Internacionals d’Urbanisme i Arquitectura de la Il·lustració. Almacelles-Lleida: Ajuntament d’Almacelles- Pagès Editors, 2009, 17-30.
(30) Vicedo-Rius, Enric (dir.). Els canals de Pinyana i Fontanet. L’aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida: Pagès editors, 2006.
(31) Vicedo, Enric e Ignasi Aldomà. “Las actividades industriales y de servicios mediante el uso de las aguas de los canales de Pinyana y de Urgell y de la acequia de Fontanet”, En Book of the Congress on Industrial and Agricultural Canals. Jaume Porta i Casanellas (Editor-in-Chief). Lleida: Fundació Universitat de Lleida, 2014, 470-473.
(32) Vilar, Pierre. Catalunya dins l’Espanya moderna, v. 3. Barcelona: Edicions 62, 1966.
Cómo citar
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
© Universidad del Atlántico. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de Historia Caribe, ISSN 0122-8803 e-ISSN 2322-6889, son propiedad de la Universidad del Atlántico, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento-No Comercial 4.0 Internacional” (CC-by-nc). Puede consultarse en https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

















